Com es pot digitalitzar amb precisió un daguerreotip en 3D? I quina és la solució per documentar el volum de superfícies que són gairebé imperceptibles a simple vista?

Aquestes no són preguntes hipotètiques: són reptes que afrontem cada dia, i trobar respostes és precisament el que va portar Pol Guiu Alargé, el nostre especialista en patrimoni 3D, a la conferència 2D3DPhotography organitzada pel Rijksmuseum del 20 al 22 de maig — un dels esdeveniments internacionals més destacats dedicats a la documentació 3D per a institucions GLAM.

Al llarg de la conferència, es van compartir idees inspiradores, fluxos de treball i tecnologies, aportant un autèntic aire fresc al sector patrimonial. Va ser una experiència internacional breu però intensa que ens va permetre descobrir de primera mà les últimes tendències, metodologies i estratègies en l’àmbit de la digitalització del patrimoni.

També ens va agradar molt veure que la nostra feina es presentava com a part del programa de la conferència. En una presentació de David Iglésias i Axelle Vanmaele, el nostre treball de digitalització 3D sobre daguerreotips i patrimoni precinematogràfic, desenvolupat dins el marc del projecte EUreka3D, es va compartir com un pilot reeixit en la digitalització d’objectes altament reflectants i especulars.

Un dels aspectes més valuosos de l’esdeveniment va ser l’oportunitat de participar en tallers destinats a enfortir la nostra capacitat i incorporar noves tècniques als processos de documentació. Entre altres coses, vam aprendre a dur a terme un flux de treball complet RTI —Reflectance Transformation Imaging—, una tècnica de digitalització 2,5D especialment útil per documentar superfícies gairebé invisibles o difícils de llegir. Aquesta metodologia té aplicacions especialment rellevants en camps com la numismàtica, l’epigrafia i l’estudi dels gravats.

També vam tenir l’oportunitat d’aprendre de primera mà sobre els fluxos de treball del programari de codi obert Kintsugi 3D Builder, una eina que permet la creació automatitzada de textures normals, metàl·liques i de rugositat amb un nivell de precisió molt superior al d’alguns processos estàndard en fotogrametria i modelatge 3D.

Tornem amb moltes línies de treball per explorar i amb una convicció renovada que el 3D és molt més que una tecnologia: també és un llenguatge capaç de connectar el patrimoni amb públics diversos i fer-lo més accessible, comprensible i viu. Continuarem treballant per posar la tecnologia al servei de la cultura, la recerca i la memòria col·lectiva.